Les conseqüéncies del conflicte i l'organització de la pau.

La Pau de París creà un mapa europeu totalemnt nou, on van desaparéixer dos imperis tradicionals (Àustria i l'impero otomà) i van aparéixer al seu lloc nous països. Així mateix, imposà a Alemanya condicions molt dures, que crearen un gran descontentament en aquest país.

La Pau de París i el tractat de Versalles (1919-1920).

Anomenem Pau de París el conjunt de tractas signats pels països vençuts: eren els tractats de Versalles, Saint Germain, Trianon, Sèvres i Neuilly.

La base ideològica de la Pau de París van ser els 14 punts exposats pel president nord-americà Wilson.

La Pau de París tenia tres objectius: impedir el reviscolament d'Alemanya; aconseguir un equilibri de poders i mantindre aïllada Rússia.

Els canvis territorials.

• Pel tractat de Versalles, Alemanya va perdre totes les colónies, però també va perdre territoris a Europa.
• L'imperi austrohongarés es va fragmentar en Àustria, Hongria i Txecoslovàquia, i va perdre territoris a favor de Iugoslàvia, Polónia i Romania.
• L'imperi otomà es va convertit en la república de Turquia i va perdre alguns territoris.

             Ala fi de mantindre aïllada Rússia es van reforçar el estats que l'envoltaren.

• Polònia va rebre territoris russos, austríacs i alemanys, i obtenia eixida al mar pel corredot de Danzig.
• Romania va rebre la Trenssilvània de l'imperi austrohongarés.
         

Altres conseqüéncies de la guerra.

El tractat de Versalles no va ser un acord de pau, sinó una imposició (Diktat) que els alemanys van haver d'acceptar. Alemanya no acceptà mai aquesta imposició, però es veié forçada a signar el tractat. Aixó encoratjà un revengisme que fou crucial més endavant.

Finalment, seguint uns dels 14 punts de Wilson, es va impulsar la creació de la Societat de Nacions, que va nàixer en 1920, amb seu a Ginebra.