ELS “FELIÇOS ANYS VINT”?

Un creixement econòmic desigual

Després de la Primera Guerra Mundial, l’hegemonia econòmica es va desplaçar des de la Gran Bretanya cap als Estats Units, i Nova York es va convertir en el centre financer mundial.

 La readaptació de les economies europees a la pau va ser llarga i difícil a causa de la destrucció provocada per la guerra, la inflació i l’augment de l’atur.

 A partir de 1923 va haver-hi un creixement de la producció, un descens de l’atur i una millora del nivell de vida als països europeus.

El triomf de les primeres dictadures

A Europa els imperis autoritaris havien desaparegut i als països nous es van implantar règims democràtics. Però els primers anys les democràcies es van desenvolupar en un moment de crisi econòmica, que va generar greus tensions socials, i entre les classes mitjanes i altes en va estendre el temor que esclataria una revolució comunista. A causa de la crisi econòmica i política, es van imposar règims dictatorials en alguns països. El cas mes destacat es el de Mussolini, l’italià líder del partit feixista que va arribar al poder.

La política internacional: de la tensió a l’esperança

La tensió entre França i Alemanya va provocar un nou conflicte que va esclatar quan Alemanya no va poder afrontar el pagament de les reparacions de guerra que devia a França, que tampoc podria pagar el deute que havia contret amb els Estats Units durant la guerra. L’exèrcit francès va ocupar la regió del Ruhr amb l’intencio d’explotar aquestes mines alemanes, però els treballadors van respondre amb vagues i amb la resistència pasiva.

Els Estats Units van posar en marxa el pla Dawes: Alemanya rebria un préstec dels Estats Units que li permetria pagar les reparacions als aliats, i aquests, serien capaços de pagar els deutes als Estats Units.

 Degut al bon enteniment entre França i Alemanya, van fer el tractat de Locarno: Alemanya reconeixia les seues fronteres i la zona desmilitaritzada  quedava sota el control britànic i italià.

LA CRISI DELS ANYS TRENTA

L’origen de la crisi

Les causes de la crisi del 29 van ser:

·         La Superproducció : Duran la primera Guerra Mundial, els països implicats havien centrat l’economia en la producció de guerra i altres països els van substituir en el mercat internacional. Els països tradicionals van tornar a la producció habitual i aquesta circumstancia va generar l’excedent de productes.

·         L’Especulació: els bancs havien concedit molts crèdits a les empreses i aquestes utilitzaven aquests diners per a falsejar els comptes i fer veure que tenien beneficis econòmics. Tot aquest capital flotant no invertit va provocar un augment del tipus d’interès i va provocar la ruina de moltes empreses

Com a conseqüència va esclatar la crisi de la brosa. . Quan les empreses i els bancs van buscar diners per a afrontar els pagaments, van vendre totes les accions. El dijous negre (24 d’octubre de 1929) va haver-hi una venda massiva d’accions, que causà l’enfonsament del valor de les empreses i  la ruina del inversors. 

Les conseqüències de la crisi i els intents de solució

La crisi va causar un gran augment de l’atur. Els bancs van reduir els préstecs, mesura que va facilitar l’expansió de la crisi. Es va estendre ràpidament a escala mundial per dos motius:

·         Els Estats Units van reduir les importacions i això va portar la crisi als països que li subministraven matèries primeres.

·         La banca nord-americana va començar a repatriar els capitals prestats durant el pla Dawes. Això va fer que la crisi s’estenguera per Europa.

A tots el països es van implantar politiques per a eixir de la crisi. Es pretenia incrementar el consum i reactivar l’economia.

El triomf de l’extremisme polític

La insolidaritat internacional i la crisi econòmica  van fer perdre la confiança de la població en la democràcia i en els partits tradicionals.

·         Els obrers ui el camperols, que patien el efectes de la crisi, van augmentar el suport als partits comunistes. La Unió Soviètica es va convertir per a ells en el model que calia seguir.

·         Les classes mitjanes i la burgesia van començar a donar suport als partits de l’extrema dreta, perquè van considerar que els partits mes moderats eren incapaços de traure la crisi i d’evitar que esclatara una revolució comunista.

En aquest ambient va aparèixer una nova onada de dictadures. El cas mes important va ser a Alemanya, on va triomfar el règim nazi, dirigit per Hitler.